En els darrers anys, la imatge del polític s'ha convertit en una figura molt degradada, no cal recórrer 10 kilòmetres per escoltar al primer ciutadà que posa en evidència la credibilitat i la confiança de qualsevol dels polítics del nostre entorn. Aquest, és un assumpte, ni molt menys del que no ens tinguem que preocupar, sinó que és una de les majors preocupacions per al estat del benestar. Sí els polítics, aquells que ens governen, decideixen sobre allò que és el correcte per la ciutadania, aproven les lleis o qualsevol altre tipus de competència que estiga al seu abast, no és un exemple a seguir pel poble, llavors estem dintre un gran problema.Pel que fa a la figura del polític, no és que el ciutadà o ciutadana pose en evidencia la seva credibilitat sense ningun tipus de raó, sinó tot el contrari, automàticament el polític s'ha degradat així mateixa, com? Només cal una cosa, si passem pel costat del nostre quiosc habitual, en la portada de qualsevol periòdic de tirada nacional, podem veure la cara dels polítics que ens governen al costat d'un titular que de ben llarg és sospitós, engeguem la televisió i si la paraula Gürtel, "Bigotes" i demés no sona més de mil vegades no sona cap. Açò és només el exemple més recent de la corrupció política del nostre entorn, però la cosa no tracta especialment sobre aquest cas, ja que la imatge del polític fa prou anys que no és el que deuria de ser. Serà ben cert que des de qualsevol racó que llegiu aquestes línies, al vostre poble o ciutat, l'alcalde i el seu equip de govern haurà estat en el punt de mira per algun assumpte.
Pot ser que ara mateix aquestes paraules no encaixen en el text, però per a mi, una de les vertaderes causes del problema dels nostres polítics, ha sigut que la democràcia ha vingut ben gran a l'Estat espanyol. Es va passar d'una dictadura a una democràcia del dia a la nit, és a dir, vam tindre una transició instantània, la famosa "Transició democràtica espanyola", on ben pocs van ser partícips d'ella, i els poc que ho van ser, ho van fer prou malament. La transició haguera tingut que durar el temps necessari per fer un vertader Estat democràtic, depurant tot allò que no fora vàlid per als nous temps que venien. Aquesta haguera sigut la manera correcta d'actuar, i tal volta, ara mateix no tindríem la mateixa imatge que tenim dels actuals polítics.
Un altre dels problemes que tenim tothom, és la opinió que té alguna gent sobre les formes d'actuar dels nostres governants, són molts els que encara defensen la imatge del polític corrupte, en el seu màxim argument és dir que si ells estigueren en el lloc del polític farien el mateix, qui no ha escoltat açò alguna vegada? Sincerament, açò si que em pareix lamentable, perquè els diners de les arques públiques no apareixen pels poders divins en els que molta gent confie, sinó que son els diners que tots i cadascun de nosaltres contribuïm amb els nostres impostos per aconseguir un millor estat de benestar i no per omplir la cartera al govern. Tinguem un poc de trellat, i no augmentem l'orgull de qualsevol polític que s'apodera dels nostres béns.
En conclusió, crec que necessitem algun estímul, sobre tot les futures generacions, per reparar la imatge del polític, una persona honorable i que treballa per al poble, que gasta part de la seua vida per a que altres visquen millor, cosa que ho fa molt gratificant. Aquest estímul serà la educació, únic camí per mitigar qualsevol tipus de despropòsit en la societat, una educació que comença des de petits amb els pares i que més tard continuarà amb amb una ensenyança de qualitat a les escoles, instituts i universitats. Diguem-ne sí als polítics i polítiques que poden fer d'aquest un millor país en el que conviure, i deixem de costat a tot aquell o aquella que s'aprofita del diners públics per omplir-se la cartera.
