La cimera de la vergonya

Hui és un dia molt important per a tots i totes, i sobretot per al futur del nostre planeta. Finalitza la cimera en Copenhagen contra el canvi climàtic. Una vegada més, es prioritza la productivitat màxima front a la eficiència i un futur molt més sostenible. Els polítics es preocupen per combatir una crisis econòmica i deixen de costat a la Terra.

Barack Obama va ser aquell home que va treure moltes esperances als Estats Units i la resta del món. Tothom confiava en ell, però almenys a mi va tardar per demostrar-me qui era. Un altre nord americà que té en la seva ment el que tenen totes i tots els ciutadans d'aquest país: imperialisme, expansió econòmica, patriotisme...

La cimera va començar amb certes esperances de futur. Molts companys i companyes, aquells i aquelles que estaven allí en Copenhagen per reivindicar els drets que té el planeta Terra, van ser callats, una vegada més, a bastonades per les forces de l'autoritat, sòls per avisar d'allò que li espera al món sinó actuem ara mateix. Afortunadament la història els absoldrà, i no només a ells o elles, sinó a tots aquells que han alçat la veu per avisar del que ens espera, però desafortunadament ocorrerà.

Així com Xina i els Estats Units, els dos països mes contaminants del món, pareixia que en un principi retallarien les emissions de CO2, amb retalls de fins al 40%. Més tard EEUU, va dir un 17%, i Xina no tenia que ser menys. Però finalment, el objectiu dels Estats Units és aportar 100.000$ als païsosmés pobres perquè puguen retallar les seves emissions. Una vergonya per al món. A més, si tenim en compte aquesta xifra de diners, és una rissa si la comparem en els més de 1 bilió de de dòlars que s'han gastat per sortir de la crisis. Una vegada més, i com ja he dit, per als EEUU i Barack Obama, és mes important l'apartat econòmic que no pas salvar el planeta Terra.

Finalment, crec que Copenhagen és un altre Kyoto, i si s'arribara a un bon acord tampoc es compliria. Aquesta cimera ha sigut un invent dels països per callar les boques, o almenys suavitzar-les, per fer vorer a la gent que aparentment hi ha una una preocupació pel planeta, i totes i tots diguem, mira quins esforços que fan aquests polítics per salvar la Terra! Vergonya hem donaria a mi ser un polític que només viu de l'apariencia i allò que vol escoltar la gent. Diguem-ne prou!