De cop i volta u s’adona de que hi ha una gran quantitat de nacionalistes, o com molt bé hem pogut escoltar i llegir per alguns racons, nacional futboleristes. Els carrers plens de banderes espanyoles, algunes pelades, altres amb l’escut monàrquic i unes altres que li fan publicitat a una coneguda marca d’alcohol. Almenys, les del pollastre ja estan en els calaixos, encara que alguna cosa rara he vist per ací (aquella que deia “Una grande y libre”).
Pot ser, alguns només llegint el primer paràgraf, ja estaran pensant que mal patriota sóc o que l’únic que vull es que Espanya no guanye. En quant al patriotisme, teniu tota la raó, no sóc un gran patriota, sinó tot el contrari, me’n fot en els patriotismes vinguin d’on vinguin, perquè he pogut comprovar que l’únic que creen és odi entre pobles i pau entre classes. Però pel que fa a les derrotes o victòries d’Espanya, no vull que perga, vull que guanyen els millors, i pel que vist, l’estil de joc de l’equip espanyol és el que més m’agrada.
Aquesta eufòria tan gran entre la gent hem sorprèn, segurament serà perquè és l’esport rei en aquest estat, eixa és l’única gran conclusió que puc traure, perquè Gemma Mengual, Alberto Contador o el propi Rafa Nadal mai han aconseguit tants seguidors, i això que han aportat molt a l’esport.
La victòria està a punt d’arribar, pot ser aquest proper diumenge, ja veurem, i la federació de futbol ja pot anar preparant 600.000€ a cada jugador i la FIFA els 30 milions que seran per la guanyadora i els 24 milions per la que queda segona. Mentrestant, els estudiants i estudiantes universitaris, també becats per l’estat (1.200 milions d’euros pel 2010), rebem, amb un poc de sort, el que ens costa la matricula.
El futbol mou molts diners, no ho negaré, però els enginyers, economistes, sociòlegs, mestres, professors, metges i demés llicenciatures o diplomatures, juntament amb els obrers i obreres som els que menegem un país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada