diumenge, 1 d’agost del 2010

Lluita per la paraula llibertat


En els darrers dies l’ambient està prou tens, i això m’agrada. Els medis de comunicació, la gent, els animals, tots estan braus. Al parèixer, tot està condicionat per una votació en el parlament de Catalunya.

La decisió del poble català ha sigut prohibir les corregudes de braus en tot Catalunya. Una decisió que ha creat toreros antisistema, cosa curiosa en gent d’aquest nivell social. També han sortit cants i crits que demanen llibertat, encara no sé ben bé quina llibertat, però aquesta paraula no me desagrada. Per altra banda, estan els antitaurins, gent que està molt contenta per haver aconseguit els seus propòsits democràticament sense haver tingut que rebentar ninguna seu d’algun partit polític.

Jo no dubte de les maniobres polítiques, i he vist un partit socialista a favor de les corregudes de braus, cosa lògica, ja que ha nivell estatal pot passar factura en un bon grapat de vots. També he vist a CiU en contra, açò els pot afavorir per aconseguir més vots en una Catalunya que és escassament taurina. I finalment, els seguidors a la llibertat dels animals i més simpatitzants a l’esquerra, han decidit el que és més correcte i fidel als seus ideals.

Els animals mereixen la llibertat, eixa és la llibertat en la que jo crec. Però açò és un gra molt menut en un munt d’arena. Els braus, almenys són animals que són criats per l’ésser humà, sempre i quant siguen vàlids per a torejar, en certa llibertat. Però el vertader problema resideix en la tortura psicològica i finalment física de tots i cadascun dels animals que mengem i tots els seus derivats. Una vaca engegada a una màquina que li extrau llet, on en poc de sort té 30 cm a un costat i a l’altre per bellugarse. Porcs en granges que són vertaders camps d’extermini. Pollastres i altres aus que des del moment que naixen fins que estan a punt per menjar-se’ls tan sols necessitem 43 dies.

La paraula llibertat podrà ser cridada quant tots i cadascun dels sers vius d’aquest planeta no siguen maltractats psicològicament o per pura diversió d’un públic “antisistema”. Però bé, qui serà el polític capaç de jutjar aquests fets horrorosos? Ningun, perquè el problema és el sistema, i aquest és el que falla e impedeix la llibertat a tots i cadascun dels sers vius del planeta Terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada