Sis a ú

Estava escoltant el Barça-València per Catalunya Ràdio, ja que al País valencià està censurat TV3, i lamentablement Canal 9 és un canal que deixa molt que desitjar, quant de colp tampoc el podia escoltar per aquesta ràdio, possiblement un error tècnic, no vull malpensar. He avançat un poc i he sintonitzat RNE quant ja estaven en els minuts de descompte, el resultat final, 2 a 1 a favor del de la ciutat comtal.

He decidit engegar la televisió novament, ara ja podia veure TV3, cosa freqüent, ja que quant finalitza el pertinent esdeveniment esportiu que també es televisa per Canal 9, aquests últims li tornen a donar al ON per TV3, tal volta serà per dir que han tingut la quota de pantalla més alta, no ho sé. He anat canviant de canal, passant per La Nória, una entrevista a un empresari hostaler en CNN+ fins que he arribat a Intereconomía amb el programa Más se perdió en Cuba, no sé si durant la dictadura de Batista o la Revolució cubana, necessitaria fer un ample anàlisis.

Com que el debat que estaven fen a Intereconomía era del meu gust, he decidit quedar-me una estona mirant i escoltant tot allò que es cuinava allí dins. Concretament estaven parlant de Catalunya. En els meus deu o quinze minuts que he estat allí pendent, corria pel meu cos una estranya sensació de nàusees, no podia seguir amb aquella espècie de galliner anticatalanista. Més concretament era un 6 contra 1, aquell genet solitari hem feia llàstima i tot, des d’ací felicitar a tots aquells valents i valentes que són capaços d’anar a aquesta emissora.

Els temes tractats sobre Catalunya, com no, han sigut l’estatut, la retolació en català, l’escola en català i com no, el nacionalisme català. Aquest últim tema, sempre hem sorprèn, el nacionalisme, una paraula tan odiada pels espanyolistes. Abans he fet referència a anticatalanistes, és a dir, nacionalistes espanyols, digueu-lo com vulgueu, però així és. Pareix ser que els nacionalistes només siguen els bascs, gallecs o catalans, i no és ni molt menys així. Qui és el valent que hem diu que el Partit Popular no és nacionalista? I ben nacionalista que és, però espanyol. Col·laboradors i col·laboradores de Más se perdió en Cuba, no vos desprestigieu tant, no vos insulteu tant, per favor, no sigueu com un jueu donant suport al règim nazi. Demane al senyor Gabilondo, ministre d’educació, que en l’escola s’ensenye que és nacionalisme.

Finalment, quant ja no he pogut suportar més la situació, ha sortit un altre col·laborador de la dreta del presentador, que ha sigut donat a conèixer com un home seguidor de les costums catalanes. M’ha sorprès ja que ha començat a parlar un català molt curat i correcte, millor que el de Montilla, i segons s’ha dit, mai ha estat en Catalunya ni s’ha comunicat en catalans, només llegint i mirant programes de televisió en català. Sorprès per una banda per escoltar 5 segons parlar en català a Intereconomia, i més sorprès encara per parlar eixa llengua sense xafar aquella terra. Però no ha finalitzat aquí, quant s’ha ficat a parlar castellà aquest home m’ha recordat al veí de baix del meu mas quant parla en mon tio, un tio manxec, és a dir, castellanoparlant. Tota la vida estudiant anglès, i no entenc com puc desconèixer-lo tant, i aquest home vivint en Madrid i escoltant TV3 és un crack del català. Tot ha quedat amb la discussió de la imposició del català i ixes tonteries, però del que n’estic ben segur és que jo aquí no puc veure TV3 per culpa dels meus governants defensors de la llibertat d’expressió.